Digues i ho oblido, ensenya'm i ho recordo, involucra'm i ho aprenc.

«La finalitat principal de l'avaluació és la regulació tant de l'ensenyament com de l'aprenentatge, tant de les dificultats i errors de l'alumnat, com del procés d'ensenyament».  El primer capítol de l'obra Pisa como excusa. Repensar la evaluación para cambiar la enseñanza de Carles Monereo ens defineix molt bé què és o, millor dit, què hauria de ser l'avaluació. Segons Monereo,  « avaluar i ensenyar són dues cares d'una mateixa moneda » . És a dir: mentre avaluem, ensenyem, però també quan ensenyem, estem avaluant. L'avaluació s'ha d'entendre com una elaboració i integració personal del que s'ha après, que permet millorar els processos d'ensenyament i aprenentatge.  Monereo comenta que avui els debats sobre avaluació solen enfrontar els que atorguen a l'avaluació una funció essencialment vinculada a l'aprenentatge, i els que li atribueixen una missió de control. El que serien les dues lògiques de què parlàvem a l'...

«L'avaluació és el motor de l'aprenentatge, atès que d'ella depèn tant el què i com s'ensenya, com el què i com s'aprèn». Em sembla que aquesta primera idea clau de Neus Sanmartí dóna resposta a la pregunta que plantegem al títol de l'entrada, extreta de la lectura que vam fer de Philippe Perrenoud: La evaluación de los alumnos. De la producción de la excelencia a la regulación de los aprendizajes. Entre dos lógicas . Segons Perrenoud, hi ha dos tipus d'avaluació:  « la que està associada a la fabricació de jerarquies d'excelència »  i la que es regula en funció del ritme d'aprenentatge dels alumnes, basada en la igualtat d'oportunitats que tots els alumnes es mereixen.  L'objectiu de la primera és posar una nota. Aquesta nota dóna un missatge que bàsicament comunica  « el que li pot passar a l'alumne si continua així » . A més a més, té la funció de donar una certificació, un títol, una cosa molt important aquí a Espanya. Sembla q...