Digues-me com avalues i et diré com aprenen els teus alumnes

«La finalitat principal de l'avaluació és la regulació tant de l'ensenyament com de l'aprenentatge, tant de les dificultats i errors de l'alumnat, com del procés d'ensenyament». 

El primer capítol de l'obra Pisa como excusa. Repensar la evaluación para cambiar la enseñanza de Carles Monereo ens defineix molt bé què és o, millor dit, què hauria de ser l'avaluació. Segons Monereo, «avaluar i ensenyar són dues cares d'una mateixa moneda». És a dir: mentre avaluem, ensenyem, però també quan ensenyem, estem avaluant. L'avaluació s'ha d'entendre com una elaboració i integració personal del que s'ha après, que permet millorar els processos d'ensenyament i aprenentatge. 

Monereo comenta que avui els debats sobre avaluació solen enfrontar els que atorguen a l'avaluació una funció essencialment vinculada a l'aprenentatge, i els que li atribueixen una missió de control. El que serien les dues lògiques de què parlàvem a l'altra entrada definides per Perrenoud. Monereo parla de tres tipus d'avaluació segons la manera de concebre l'ensenyament, l'aprenentatge i l'avaluació: l'avaluació objectivista, l'avaluació constructivista i l'avaluació autèntica. 

La perspectiva objectivista entén que aprendre suposa percebre la realitat tal com és i que l'alumne ha de ser capaç de predir-la i replicar-la de manera objectiva. Es considera que hi ha una veritat única i objectiva que s'ha d'aprendre i, per tant, avaluar significa garantir que l'alumne posseeix aquest coneixement de manera exacta. En canvi, la perspectiva constructivista defensa que el procés d'aprenentatge dels alumnes passa per la pròpia experiència que els permet construir significats que els ajudaran a entendre el funcionament del món de manera personal i significativa. És a dir, l'alumne és qui construeix de manera individual el seu propi coneixement. El que s'ha d'aprendre no és una «veritat» objectiva, sinó que és consensuada per la comunitat científica i cultural que està en constant procés i canvi. 

En els últims temps, la modalitat d'avaluació autèntica ha anat agafant força. «Autèntic» vol dir que està vinculat a la realitat per a que l'ensenyem als alumnes. Els que la defensen creuen que ha de ser realista en relació a l'àmbit avaluat. Això vol dir que el que s'ha d'avaluar i exigir a l'alumne s'ha de fer en un entorn real, tal com es presenta a la realitat. A més a més, creuen que ha de ser rellevant per a l'alumne, ja que així hi trobarà més sentit a l'hora de fer l'activitat d'avaluació corresponent, augmentarà la motivació de l'alumne perquè estarà implicat en una pràctica que li servirà i, per tant, podrà posar-la en pràctica de manera immediata. Per últim, defensen que ha de promoure la socialització de l'alumne. Han de ser activitats contextualitzades, multidimensionals, dinàmiques, integrades, amb diversos suports, qualitatives (es valora la qualitat del que ha fet l'alumne) i s'han d'haver explicat prèviament als alumnes. És molt important que els alumnes coneguin els criteris d'avaluació i qualificació que seguirà un professor des d'un principi. 

Finalment podem destacar que Monereo comparteix la idea amb Neus Sanmartí que els docents han d'avaluar les activitats d'avaluació que realitzen, a fi de trobar les limitacions o carències que hi pugui haver en la manera d'aprendre i ensenyar. Bàsicament opina que la més evident és que hi ha molt poca transferència d'aquestes activitats a situacions i contexts reals fora de l'àmbit escolar i, en teoria, el que estem fent quan ensenyem és formar futurs ciutadans i/o professionals. 

La relació d'aquesta lectura amb la idea clau de Neus Sanmartí és bastant clara. Sanmartí defensa que l'avaluació ha de regular tant l'ensenyament com l'aprenentatge, les dificultats i els erros dels alumnes i el seu procés d'aprenentatge. Precisament aquesta última modalitat d'avaluació «autèntica» coincideix en molts aspectes amb el que diu Sanmartí. 

Què he après? Com m'he sentit?

És molt important tenir en compte que l'avaluació és part del procés d'aprenentatge dels alumnes. Crec que la frase de Monereo que dóna títol a aquesta entrada reflecteix aquesta idea molt bé. La manera d'avaluar incideix directament en la manera d'aprendre i, per suposat, en la manera d'ensenyar. L'autoavaluació i la coavaluació per part dels alumnes és essencial perquè aprenguin, però també és necessari que els docents s'autoavaluïn, cada vegada n'estic més segura. De vegades els resultats negatius d'un grup classe no depenen de les capacitats o habilitats dels alumnes sinó de la metodologia que utilitza el professor, tant per ensenyar com per avaluar.