La regulació i l'autoregulació dels aprenentatges

«L'error és més útil per regular l'aprenentatge, convé estimular la seva expressió perquè es pugui detectar, comprendre i afavorir la seva regulació».

Quan parlàvem de les tipologies i funcions de l'avaluació (vegeu l'entrada «Les tipologies de l'avaluació»), vam afirmar que una de les funcions de l'avaluació era la funció pedagògica, o sigui, regular les dificultats i els errors que sorgeixen durant el procés d'ensenyament/aprenentatge i aprendre a gestionar-los. Des d'aquesta perspectiva, diferenciàvem entre avaluació formativa, si les decisions les prenia el professorat, i avaluació formadora, si les prenia l'alumnat. Si recordem el que diuen els autors de què vam parlar aquell dia, a saber, Neus Sanmartí i Carles Monereo, l'avaluació formativa és una de les més importants, perquè permet avaluar durant el procés i fer els canvis necessaris per a millorar-lo; en altres paraules, regular l'aprenentatge.

A la seva obra La regulació i l'autoregulació dels aprenentatges, Jorba i Casellas (1996) expliquen les tres estratègies didàctiques en què es recolza la regulació contínua dels aprenentatges:

-L'avaluació considerada com a regulació.

Els autors defensen que l'activitat d'avaluació és un procés que passa per tres etapes: recollida d'informació, anàlisi i judici sobre el resultat d'aquesta anàlisi, i presa de decisions d'acord amb el judici emès. Com ja hem comentat, la millor manera de regular l'aprenentatge és mitjançant l'avaluació formativa. M. Scriven la descriu com els «procediments utilitzats pels professors, amb la finalitat d'adaptar el seu procés didàctica als progressos i problemes d'aprenentatge observats en el seus alumnes». En altres paraules, la observació del procés d'aprenentatge dels alumnes i la introducció dels canvis necessaris a partir de tasques d'avaluació que reuneixin les condicions òptimes per regular l'aprenentatge. 

-L'autoregulació dels aprenentatges.

Segons Sanmartí, «aprendre a avaluar-se és una de les condicions bàsiques per aprendre a aprendre, i per ser més autònom aprenent (i fent qualsevol activitat)».

Si ajudem als nostres alumnes a desenvolupar la capacitat d'autoregular-se, els alumnes aprendran a identificar els objectius de l'activitat o activitats que hagin de realitzar; és a dir, sabran per què es fa i quin sentit té. A més a més, aprendran a anticipar i planificar l'acció per a realitzar la tasca; és important que els alumnes coneguin la necessitat de dedicar temps a les activitats que s'han de realitzar. I, finalment, realitzaran la tasca de manera més adequada si abans el professorat ha compartit amb ells els criteris d'avaluació, o sigui, què s'avaluarà de la seva feina. 

-La interacció social a l'aula.

Vigotsky va afirmar que la socialització era a l'origen del desenvolupament cognitiu dels individus. Per això, es considera que l'aprenentatge es produeix en una situació social de comunicació (entre tres pols: professorat, alumnat i continguts). D'aquí sorgeix la importància del treball cooperatiu, de què parlarem més endavant, o la utilització de les noves tecnologies educatives que faciliten la interacció alumne/continguts. Per tant, és important que hi hagi comunicació i negociació entre el professorat i l'alumnat, a fi que hi hagi una bona regulació de l'aprenentatge. Alguns autors parlen dels contractes de treball, pactes escrits que recullen els acords a què arriba el professor amb algun o tots els alumnes sobre aspectes concrets de la metodologia o l'organització del treball individual i/o col·lectiu. 

Perquè hi hagi regulació i autoregulació dels aprenentatges, és important que els docents plantegin activitats orientades a reflexionar sobre els objectius a assolir i/o assolits i també activitats orientades a ajudar l’alumnat a reflexionar sobre com aprèn. D'acord amb Sanmartí, la millor regulació és la que es planteja immediatament després de detectar les dificultats, molt abans de les activitats d'avaluació final.

Hi ha diferents estratègies per aconseguir superar les dificultats i errors detectats i s'ha d'intentar trobar la més idònia en cada context. En general, es tracta d'identificar i classificar els tipus de dificultats detectades i organitzar les tasques que permetin superar-les. Avaluar i regular impliquen que un procés d'aprenentatge tingui moltes més probabilitats d'èxit i, en conseqüència, que augmenti l'autoestima dels alumnes. 

Què he après? Com m'he sentit?

Generalment l'error s'ha vist com una cosa negativa a l'escola i els alumnes intentaven ocultar-los per no ser penalitzats. No obstant això, després d'haver llegit totes les fonts de documentació, crec que l'error és el punt de partida de l'aprenentatge. És a dir, sense errors, no es pot aprendre. L'error ens indica quins obstacles tenim en el nostre pensament per a resoldre problemes. Com a docents, hem de tenir aquest concepte de l'error per ajudar els nostres alumnes perquè aprenguin, atès que aprendre no és «incorporar coneixements a una ment buida» (Sanmartí, 2007), sinó reconstruir-los a partir dels que ja coneixen. Hem d'ensenyar els alumnes a reconèixer els seus errors i aprendre a corregir-los, donant-los les eines necessàries. Per això, és imprescindible que aprenguin a autoavaluar-se, però també a avaluar els seus companys. En parlarem en la propera entrada.