Les tipologies d'avaluació

«L'avaluació només qualificadora no motiva. En general, ni l'avaluació en si mateixa ni la repetició de curs si se suspèn motiven l'estudiant a esforçar-se més per aprendre, a no ser que se li proporcionin criteris i instruments tant per a comprendre el seus errors i superar-los, com per a reconèixer els seus èxits».

En aquesta entrada parlarem dels diferents tipus d'avaluació que existeixen segons la perspectiva que es tingui en compte, així com també de les funcions de l'avaluació. En primer lloc, parlarem de l'avaluació tenint en compte el moment en què es produeix dins del procés d'aprenentatge. Abans de l'ensenyament trobem l'avaluació inicial o predictiva, és a dir, aquella que persegueix l'objectiu d'obtenir informació a nivell individual dels alumnes. Suposa un punt de partida en el procés d'aprenentatge perquè et permet veure què sap i què no sap l'alumne i detectar les idees prèvies errònies. Es pot realitzar de manera col·lectiva (pronòstic) o diferenciada (diagnòstic). 

Si ens centrem en l'avaluació durant el procés d'aprenentatge, parlem d'avaluació formativa. L'avaluació formativa està orientada a identificar els canvis en el procés d'ensenyament per ajudar l'alumnat en la pròpia construcció del coneixement. Així doncs, permet conèixer la progressió de l'alumne en l'assoliment dels objectius, detectar dificultats i dissenyar estratègies que millorin l'aprenentatge; és a dir, intervenir o modificar si cal en el procés d'aprenentatge. Des d'una avaluació inicial, l'avaluació formativa té tres objectius: la regulació pedagògica, la gestió dels errors i el reforçament dels èxits. Ara bé, cal diferenciar entre avaluació formativa i avaluació formadora. L'avaluació formadora es produeix si les decisions les pren fonamentalment la persona que aprèn, mentre que amb l'avaluació formativa tradicional qui pren les decisions és el professorat. Per tant, amb aquest tipus d'avaluació formativa s'ha de fomentar l'autoavaluació a fi que sigui l'alumne qui s'avaluï i pugui veure i reconèixer els seus errors i aprendre a gestionar-los. 

Finalment, l'avaluació que es fa després de l'ensenyament rep el nom d'avaluació sumativa, orientada a constatar davant la comunitat educativa el nivell d'uns determinats coneixements al finalitzar una etapa d'aprenentatge. Aquesta avaluació permet conèixer el grau d'assoliment dels objectius, el grau d'aprenentatge i les capacitats adquirides, i s'ha de diferenciar individualment. 

Cal recordar que l'avaluació comporta recollir dades, analitzar-les i emetre judicis i, en conseqüència, prendre decisions. L'avaluació presenta dues funcions: 

-Social: seleccionar, classificar però també orientar l'alumnat; és a dir, valorar els resultats del procés d'aprenentatge. Aquí dins trobaríem l'avaluació sumativa, però també podem parlar d'avaluació qualificadora-acreditativa. 

-Pedagògica: regular les dificultats i els errors que sorgeixen durant el procés d'ensenyament/aprenentatge. Aquí dins trobaríem l'avaluació formativa. 

Després de tot aquest resum teòric dels diferents tipus d'avaluació podem dir que l'avaluació forma part de tot el procés d'ensenyament/aprenentatge, des del moment que comença fins que acaba, i que l'avaluació qualificadora no té tanta importància com se li ha donat fins els últims anys, sinó que és una part més de tot el procés. L'avaluació formativa, i més concretament, l'avaluació formadora és aquella que persegueix que els alumnes aprenguin per ells mateixos, que és com millor s'aprèn. El docent fa de guia, en un segon pla, i participa en el procés d'aprenentatge quan és necessari. L'avaluació qualificadora en si no motiva l'alumne a aprendre, sinó l'avaluació entesa com un procés, així com també la diversitat d'instruments d'avaluació que permetin a l'alumne comprendre els seus errors i reconèixer els seus èxits. Un alumne s'ha de sotmetre a una avaluació qualificadora quan consideri que està preparat, sinó no té cap sentit. És a dir, quan s'hagi produït una etapa del procés d'aprenentatge. Quan un alumne obté bons resultats en una avaluació final és perquè ha après bé; per tant, els bons resultats no són la causa, sinó la conseqüència. En qualsevol cas, l'avaluació qualificadora hauria de ser aquella en què s'avaluen les competències i no tan sols els coneixements. D'això en parlarem en la següent entrada.

Què he après? Com m'he sentit? 
Després d'haver conegut l'avaluació des d'aquesta perspectiva em sembla que encara hi ha molta feina a fer per canviar el sistema educatiu perquè, així com està establert, és molt difícil aplicar aquesta visió. Per tant, s'ha d'aconseguir contagiar aquestes idees entre el professorat, a fi que aconseguim anar canviant el sistema a poc a poc. Neus Sanmartí diu que «l'objectiu d'un mestre no és posar notes, sinó aconseguir que tots els alumnes aprenguin», però encara hi ha molts docents que es limiten a «posar notes», sense valorar si els alumnes han après ni tampoc plantejar-se si la seva metodologia ajuda que els alumnes aprenguin.