Aprenentatge cooperatiu
«A l'aula tots avaluen i regulen, el professorat i els companys, però l'avaluació més important és la que realitza el propi alumne».
La cooperació és una altra de les qüestions de què s'ha parlat actualment en l'àmbit de l'educació. Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, cooperació és l'acció col·lectiva que persegueix un benefici comú. Així és, la realització de tasques en grups pretén que tots els membres se'n beneficiïn, tot i que no s'entén d'aquesta manera si busquem exemples en un centre educatiu. La majoria fan els anomenats «treballs en grup» de la següent manera: es reparteixen les tasques i el penúltim dia ho ajunten tot i ho entreguen. És això un benefici per a tots? Possiblement molts diran: «és clar, així ens traiem una feina més del mig, ràpid i fàcil». Si tenim en compte l'aprenentatge, que al cap i a la fi hauria de ser l'objectiu quan proposem una tasca en grup, no s'aprèn gaire fent una tasca d'aquesta manera o almenys aconseguiríem que aprenguessin molt més d'una altra manera.
Segons un equip de treball de la Universitat de Vic, amb Pujolàs i Lago com a coordinadors, l'aprenentatge cooperatiu és l'única manera de fer possible les aules inclusives, és a dir, aquelles en què hi ha cabuda per a totes les persones, sense fer-ne classificacions i/o distincions. «L’aprenentatge cooperatiu és utilitzar amb una finalitat didàctica el treball en equips reduïts d’alumnes, tot utilitzant una estructura de l’activitat que asseguri al màxim la participació equitativa (per tal que tots els membres de l’equip tinguin les mateixes oportunitats de participar), potenciï i aprofiti al màxim la interacció simultània entre ells, amb la finalitat que tots els membres d’un equip aprenguin els continguts escolars, cadascú fins al màxim de les seves possibilitats, i aprenguin, a més, a treballar en equip». Les activitats cooperatives són les que hi ha interacció entre els alumnes, sense necessitat de la participació del professorat més que per resoldre dubtes o ajudar en alguna dificultat que puguin tenir. És a dir, una vegada més veiem la figura del professor com un guia o mentor en el procés d'aprenentatge que realitzen els alumnes de manera autònoma i amb l'ajuda dels seus companys, o sigui, entre iguals.
Dos dels aspectes clau de l'aprenentatge cooperatiu és la formació dels grups i la distribució de l'espai de treball. Pel que fa a la formació de grups, hem de tenir clar que l'agrupació més adequada la determina la tasca a realitzar, però en general es defensa la formació de grups heterogenis, per tal de garantir que els alumnes s'ajudin entre ells i es pugui realitzar la tasca amb èxit. La manera bàsica d'agrupar-los és en grups de quatre, formats per una persona amb més capacitats per ajudar, una altra dels que necessiten més ajut i els altres dos de la resta d'alumnes. Aquesta organització seria molt adequada quan realitzem una tasca nova. Ara bé, si analitzem o treballem una cosa que ja hem après, és millor agrupar els alumnes de manera homogènia i amb un nivell de competència similar.
La distribució d'aula permet la interacció professorat/alumnat, alhora que permet que hi hagi interacció entre els alumnes, de la mateixa manera que permet el treball individual i el treball en equip, a diferència de la distribució tradicional que tan sols facilita la interacció professorat/alumnat i el treball individual o per parelles com a màxim. Així, la distribució de l'aula per a treballs cooperatius va d'acord amb l'agrupació dels alumnes explicada anteriorment: taules agrupades de quatre en quatre, com a la imatge que veiem a continuació.
Pel que fa a l'hora de treballar, es defensa una estructura 1-2-4, de manera que el treball es divideix en tres etapes: primer es treballa individualment, a continuació per parelles i, finalment, en grups de quatre. D'acord amb l'equip de treball de la Universitat de Vic, els avantatges d'aquesta distribució són: la facilitat d'aconseguir una participació equitativa de tot l'alumnat i la facilitat d'atendre la diversitat. Entre els inconvenients destaquen que el grup és més difícil de controlar i que això lleva seguretat al professor.
En quant a l'avaluació, és clar que aquesta estructura i metodologia de treball faciliten l'autoavaluació i la coavaluació, de què parlàvem en entrades anteriors, i que sens dubte ajuden a aplicar les noves idees de canvi del concepte d'avaluació tradicional que defensen autors com Sanmartí i Monereo.
Com m'he sentit? Què he après?
No coneixia aquesta estratègia didàctica de treballar en grup però em sembla molt útil. Crec que els avantatges són més nombrosos que els inconvenients, tot i que també juguem amb el desavantatge que molts docents no tenen formació en aquesta metodologia i convé informar-se i formar-se perquè s'apliqui de manera correcta. Com sempre, és la voluntat i compromís que els docents hem de tenir per les noves idees i la predisposició a provar coses noves que potser funcionaran pel nostre grup-classe i potser no, però que sense provar-ho tampoc no ho sabem.
Segons un equip de treball de la Universitat de Vic, amb Pujolàs i Lago com a coordinadors, l'aprenentatge cooperatiu és l'única manera de fer possible les aules inclusives, és a dir, aquelles en què hi ha cabuda per a totes les persones, sense fer-ne classificacions i/o distincions. «L’aprenentatge cooperatiu és utilitzar amb una finalitat didàctica el treball en equips reduïts d’alumnes, tot utilitzant una estructura de l’activitat que asseguri al màxim la participació equitativa (per tal que tots els membres de l’equip tinguin les mateixes oportunitats de participar), potenciï i aprofiti al màxim la interacció simultània entre ells, amb la finalitat que tots els membres d’un equip aprenguin els continguts escolars, cadascú fins al màxim de les seves possibilitats, i aprenguin, a més, a treballar en equip». Les activitats cooperatives són les que hi ha interacció entre els alumnes, sense necessitat de la participació del professorat més que per resoldre dubtes o ajudar en alguna dificultat que puguin tenir. És a dir, una vegada més veiem la figura del professor com un guia o mentor en el procés d'aprenentatge que realitzen els alumnes de manera autònoma i amb l'ajuda dels seus companys, o sigui, entre iguals.
Dos dels aspectes clau de l'aprenentatge cooperatiu és la formació dels grups i la distribució de l'espai de treball. Pel que fa a la formació de grups, hem de tenir clar que l'agrupació més adequada la determina la tasca a realitzar, però en general es defensa la formació de grups heterogenis, per tal de garantir que els alumnes s'ajudin entre ells i es pugui realitzar la tasca amb èxit. La manera bàsica d'agrupar-los és en grups de quatre, formats per una persona amb més capacitats per ajudar, una altra dels que necessiten més ajut i els altres dos de la resta d'alumnes. Aquesta organització seria molt adequada quan realitzem una tasca nova. Ara bé, si analitzem o treballem una cosa que ja hem après, és millor agrupar els alumnes de manera homogènia i amb un nivell de competència similar.
La distribució d'aula permet la interacció professorat/alumnat, alhora que permet que hi hagi interacció entre els alumnes, de la mateixa manera que permet el treball individual i el treball en equip, a diferència de la distribució tradicional que tan sols facilita la interacció professorat/alumnat i el treball individual o per parelles com a màxim. Així, la distribució de l'aula per a treballs cooperatius va d'acord amb l'agrupació dels alumnes explicada anteriorment: taules agrupades de quatre en quatre, com a la imatge que veiem a continuació.
Pel que fa a l'hora de treballar, es defensa una estructura 1-2-4, de manera que el treball es divideix en tres etapes: primer es treballa individualment, a continuació per parelles i, finalment, en grups de quatre. D'acord amb l'equip de treball de la Universitat de Vic, els avantatges d'aquesta distribució són: la facilitat d'aconseguir una participació equitativa de tot l'alumnat i la facilitat d'atendre la diversitat. Entre els inconvenients destaquen que el grup és més difícil de controlar i que això lleva seguretat al professor.
En quant a l'avaluació, és clar que aquesta estructura i metodologia de treball faciliten l'autoavaluació i la coavaluació, de què parlàvem en entrades anteriors, i que sens dubte ajuden a aplicar les noves idees de canvi del concepte d'avaluació tradicional que defensen autors com Sanmartí i Monereo.
Com m'he sentit? Què he après?
No coneixia aquesta estratègia didàctica de treballar en grup però em sembla molt útil. Crec que els avantatges són més nombrosos que els inconvenients, tot i que també juguem amb el desavantatge que molts docents no tenen formació en aquesta metodologia i convé informar-se i formar-se perquè s'apliqui de manera correcta. Com sempre, és la voluntat i compromís que els docents hem de tenir per les noves idees i la predisposició a provar coses noves que potser funcionaran pel nostre grup-classe i potser no, però que sense provar-ho tampoc no ho sabem.
Comentarios
Publicar un comentario