Atenció a la diversitat o atenció a la individualitat?

La personalització de l'aprenentatge

L'atenció a la diversitat és un dels reptes més importants del professionals de l'educació. Avui dia existeix una «classificació» dels alumnes NESE que defineix aquells alumnes amb necessitats educatives especials; a aquests alumnes se'ls fan adaptacions curriculars significatives o no significatives i es treballa amb ells dins i fora de l'aula amb una persona de suport. En canvi, la resta d'alumnes segueixen un currículum ordinari tant si s'adequa a les seves necessitats com si no, tant si els motiva i és útil el que fan com si no. Tenint en compte la situació actual, estem atenent la diversitat?

La preocupació d'adaptar el currículum i la metodologia a les necessitats específiques de cada alumne és una qüestió plantejada fa molt de temps i molts autors n'han parlat. Tots sabem que és una de les tasques més difícils de la docència, i més si pensem en el sistema educatiu actual, almenys a Espanya. De fet, en la majoria de centres educatius hi ha un alumnat molt divers, amb una gran varietat de bagatges culturals, cognitius, socials i psicològics. 

Degut al sistema educatiu en què vivim, es fa molt difícil entendre el concepte de personalització de l'aprenentatge. A què es refereix això? Les idees que plantegen els seguidors d'aquest corrent són les següents: 

-L'estudiant s'ha d'implicar activament en el propi aprenentatge a través de la motivació, que s'ha de fomentar constantment.

-El professor ha de ser un guia en aquest procés d'aprenentatge, ha d'estar ben format i ha d'estar obert a aprendre ell també, perquè moltes vegades els docents obliden que ells també poden aprendre dels alumnes.

-Hi ha d'haver flexibilitat d'horaris i ritmes perquè es produeixi aquesta personalització de l'aprenentatge, i això començaria amb un canvi de sistema, com hem comentat abans.

-El coneixement no s'ensenya amb una exposició magistral, sinó que es construeix col·laborativament, en grups (cooperatius), en què s'incorpora la recerca, la resolució de problemes i el treball per projectes.

-L'avaluació forma part d'aquest procés d'aprenentatge; l'avaluació no (tan sols) té en compte els coneixements adquirits sinó els avenços personals i el progrés de l'alumne (allò que és capaç de fer).

Per tant, aquest concepte va més enllà d'adaptar el currículum o la metodologia segons les necessitats d'UN GRUP d'alumnes que, a més de rebre una atenció diferent de la resta, se'ls posa l'etiqueta «NESE» per alguna dificultat d'aprenentatge. Aquesta idea no es limita a l'alumnat que pugui presentar dèficits cognitius i/o social, sinó que es tracta de centrar-se en l'alumne com a individual i en la formació de la seva persona. El diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix individualitat com la «suma dels trets característics d'un individu». Precisament això és el que s'hauria de tenir en compte per ajudar un alumne que aprengui, els trets característiques, les motivacions i les aspiracions.  

La personalització de l'aprenentatge permetria oferir ajuda a l'alumne per aprendre i assolir uns objectius de manera personal i a avaluar el seu aprenentatge acompanyat per professors que donin suport. Realment aquest concepte s'assembla bastant a les idees de canvi del procés d'ensenyament/aprenentatge i l'avaluació de Sanmartí i Monereo. I, a més a més, facilitaria la integració i la inclusió social de tots els alumnes per igual, un altre terme utilitzat des de fa molt de temps, però que tampoc no s'acaba de fer realitat. 

Tot i que no es tracta d'un model d'intervenció que admeti una sola manera d'aplicar-se, sinó que dóna resposta a l'exigència de centrar-se en un alumne perquè aprengui de manera autònoma (vegeu l'entrada «Les tipologies d'avaluació», on es defineix alumne autònom segons les idees de Monereo), és difícil que es pugui realitzar aquesta personalització de l'aprenentatge. Avui dia hi ha molts factors que influeixen i, alhora, impedeixen que es pugui produir una atenció personalitzada de TOT l'alumnat i el seu procés d'aprenentatge de manera completa. El primer de tots, sens dubte, és el nombre d'alumnes dins l'aula. En segon lloc, l'estructura bàsica del nostre sistema educatiu, que no és flexible ni en la metodologia ni en l'avaluació. Tot bé estipulat per un Currículum, que és com el manual del docent. I també, la falta de voluntat i compromís per parts dels agents que intervenen i/o haurien d'intervenir perquè això fos possible: institucions, polítics, docents, etc. 

A classe vam veure un vídeo sobre la zona de comfort (https://www.youtube.com/watch?v=40mbsKBSWwY), és a dir, aquella en què les coses ens resulten conegudes i còmodes, on estem acostumats a viure; en altres paraules, quan mentalment estem a gust i, per tant, no ens plantegem canviar res de la nostra vida. En canvi, la zona d'aprenentatge es troba a continuació de la zona de comfort i és quan ampliem la nostra visió del món, aprenent idiomes, coneixent altres persones, aprenent i/o modificant hàbits, etc. Em sembla que tots els docents que no estan oberts ni disposats a fer algun canvi en la seva metodologia i la seva manera d'entendre l'ensenyament tot i que veuen que la majoria d'alumnes suspenen la seva assignatura és perquè són persones que els agrada la seva zona de comfort i no volen sortir-ne per millorar la seva feina. Igualment passa amb els polítics amb competència en educació que tampoc estan disposats a escoltar les idees de persones expertes com César Bona que creuen en una altra educació més personalitzada i més allunyada del currículum, que no és més que un document oficial. 

En l'article «Consideracions prèvies sobre la personalització de l'aprenentatge» publicat a la pàgina web del Consell Escolar de Catalunya en la XXIV Jornada de reflexió hi trobem aquesta aportació molt interessant: 

«No es tracta de canviar l’alumne perquè s’integri a un sistema educatiu homogeni, sinó modificar les condicions perquè cada noi i cada noia aprengui d’acord amb les seves potencialitats i les aprofiti de manera òptima».

Au idò, a reflexionar!