Autoavaluació i coavaluació

«El més important és aprendre a autoavaluar-se. Per això, és necessari que els alumnes s'apropiïn: dels objectius d'aprenentatge, de les estratègies de pensament i d'acció aplicables per donar resposta a les tasques plantejades; i dels criteris d'avaluació».  

En gairebé totes les entrades s'ha parlat de la importància de l'autoavaluació i la coavaluació perquè els alumnes puguin ser més autònoms i vagin construint el model personal d'acció per a aprendre. Anem a aprofundir-ne una mica més. 

Està demostrat que la capacitat per a aprendre està estretament lligada amb la capacitat per a autoregular l'aprenentatge. Els alumnes aprenen si saben detectar i regular ells mateixos les dificultats i demanar i trobar l'ajuda necessàries per a superar-les. Com ja hem comentat anteriorment, per a l'autoregulació és important la planificació de les tasques a realitzar, perquè permet l'anàlisi de les accions que s'han de fer per assolir el resultat que es pretén, i les possibilitats d'èxit són majors. També s'han de conèixer els objectius a assolir. Alguns autors parlen de les bases d'orientació per a aquest propòsit, però en parlarem en l'entrada «Instruments d'avaluació». I, finalment, s'han de conèixer els criteris d'avaluació d'aquella tasca. Segons Sanmartí, la capacitat d'autoregular-se passa per entendre i representar-se adequadament els objectius d'aprenentatge, les operacions necessàries per a realitzar l'activitat i els criteris d'avaluació. Efectivament, una bona planificació és sinònim de major probabilitat d'èxit, igual que el coneixement dels objectius i dels criteris d'avaluació, atès que l'alumne els ha de conèixer i tenir interioritzats per realitzar la tasca amb més seguretat. 

Per tant, l'autoavaluació i la coavaluació són una peça clau de l'autoregulació de l'aprenentatge.  Jorba i Casellas (1996) distingeixen entre autoavaluació, l'avaluació per part dels estudiants de les seves pròpies tasques; avaluació mútua, l'avaluació per part d'un alumne o un grup d'alumnes de les tasques o activitats d'un altre alumne o grup (el que nosaltres a classe hem entès com a coavaluació), i coavaluació, l'avaluació de les tasques d'un estudiant pel mateix estudiant i pel professor. Realment la terminologia no és gaire significativa. La qüestió és entendre que l'avaluació no és una feina del professorat només, almenys si volem que els nostres alumnes aprenguin. Aprendre no és sinònim de memoritzar, em sembla que això ja ha quedat clar al llarg de totes les aportacions en aquest blog. 

Sanmartí també parla de la coavaluació com a eina fonamental per a l'autoavaluació, perquè quan un alumne examina el treball d'un altre o d'altres, no tan sols identifica les incoherències que hi troba, sinó que també reconeix les seves pròpies. Així doncs, l'objectiu final de l'avaluació del professorat i la dels companys hauria de ser aconseguir que cada alumne fos capaç d'autoregular-se autònomament. Per a aconseguir-ho, tenen un paper clau els instruments d'avaluació. Com més diversificats siguin, més útils seran, atès que no podem condicionar l'avaluació al resultat obtingut a partir d'un instrument d'avaluació.

En un dels materials que ens va passar la professora, hi trobem set pautes per fer un full d'autoavaluació amb els alumnes, del qual podem destacar un parell (menorquí) d'idees:
1. Decidir amb els alumnes quina és la tasca que es proposa.
2. Veure bons exemples de la tasca analitzada i identificar les característiques que fan que siguin correctes.
3. Concretar i pactar els criteris d'avaluació que siguin útils per identificar si la tasca s'ha realitzat correctament. Els criteris, també anomenats indicadors, han de ser objectius, han d'identificar evidències observables, o sigui, allò que es pugui observar, i s'han de poder respondre amb sí o no.
4. Utilitzar l'autoavaluació i la coavaluació.
5. Comprovar si és útil per realitzar la tasca i introduir els canvis necessaris.
Una vegada més, és rellevant la participació i la implicació dels alumnes en el procés d'avaluació, que comença per definir la tasca a avaluar i establir els criteris o indicadors que s'avaluaran. A més a més, el docent és qui ha de comprovar que aquests criteris siguin objectius, serveixin per a identificar una única evidència observable cadascun i es responguin amb sí o no. Finalment, els criteris han de servir per a l'autoavaluació i la coavaluació perquè si no, en certa manera tampoc no tindria cap sentit que els alumnes participessin en la presa de decisions anterior.

Per a concloure aquesta entrada, m'agradaria compartir una check list d'autoavaluació i coavaluació elaborades per a una unitat didàctica de l'assignatura d'anglès a 4t ESO. La tasca que s'avaluaria és l'elaboració d'una història curta a partir d'una imatge en grups.

Check list. Retelling a story

Group members:

Name of the story:

Self evaluation

Tick the items off according to your attitude in the group.

𐄁       I have participated giving ideas for the story.

𐄁       I have accepted my role in the group.

𐄁       I have respected my partners and their ideas.

𐄁       I have done my part properly and on time.

𐄁      I have helped my partners when they needed.

𐄁   I have advised when I thought something had to be different, but without imposing my ideas or opinion.

Comments:

_________________________________________________________________________

Peer assessment

Write the names of your partners and then answer YES or NO.

	Member 1:	Member 2:	Member 3:
He/She has participated giving ideas for the story.
He/She has accepted his/her role in the group.
He/She has respected the other members and their ideas.
He/She has done his/her part properly and on time.
He/She has helped the others when they needed.
He/She has advised when he/she thought something had to be different, but without imposing his/her ideas or opinion.

Comments: