Avaluar per aprendre

«Avaluar és una condició necessària per millorar l'ensenyament. L'avaluació ha de proporcionar informació que permeti jutjar la qualitat del currículum aplicat, amb la finalitat de millorar la pràctica docent i la teoria que la sustenta».

Com ja hem anat comentant, Neus Sanmartí és un referent en el camp de l'educació innovadora. Defensa una avaluació orientada a la millora dels aprenentatges. A classe vam veure un vídeo amb algunes de les orientacions i propostes que l'autora ofereix en la seva obra Avaluar per aprendre. 

S'ha parlat molt sobre canviar l'avaluació i la concepció que s'hi té. L'avaluació s'ha de canviar d'arrel. No es tracta de canviar una tècnica, sinó tot, atès que tot està relacionat. Perrenoud deia «si em toques l'avaluació, llavors ho hauré de canviar tot». Efectivament, la principal idea que s'ha de tenir en compte és que l'avaluació forma part del procés d'ensenyament/aprenentatge: què ensenyem, a qui, en quin ordre, com distribuïm l'aula, etc. No es pot aprendre sense avaluar, atès que avaluar és revisar les idees que tenim, la manera de pensar i de fer, de sentir, de parlar... L'aprenentatge és revisar. Per això es defensa l'escola invertida, perquè aprenem de l'exterior i a l'escola hem d'aprendre a avaluar i regular tot el que anem aprenent i que no està prou bé.  Les persones construïm idees, sentiments, pensaments i maneres de fer a partir del que ens envolta. Avaluar i regular són el motor de tot l'aprenentatge a l'escola. 

Sanmartí creu que el repte més important que tenim és aconseguir que l'avaluació sigui gratificant, perquè voldrà dir que serveix per aprendre. A l'hora d'avaluar s'ha de tenir en compte que hi ha sentiments i emocions. Per tant, hi ha dues opcions: o no fem res i, per tant, l'alumne no aprèn; o es planteja l'avaluació de manera que l'alumne es pugui demanar com ho fa per superar el que no li surt prou bé. Els alumnes són els protagonistes de la seva avaluació. El canvi de mentalitat és un dels reptes. Molts docents poden pensar en donar protagonisme dins classe deixant que els alumnes aportin opinions o facin preguntes, però no es planteja la possibilitat que agafin protagonisme a l'hora d'establir els criteris d'avaluació. Estan molt equivocats. L'única persona que pot corregir els seus errors és ella mateixa (autoavaluació i autocorrecció). Per això és tan important l'autoavaluació, de què tant hem anat parlant. Segons Sanmartí, els mestres no corregim, identifiquem els errors i el que està malament, però la correcció només la pot fer un mateix. Els docents hem d'oferir les eines necessàries perquè aprenguin a corregir-se. Una de les cluas és explicitar els criteris d'avaluació abans de començar una unitat o seqüència didàctica. Atès que l'autoavaluació és complicada als inicis, es defensa la coavaluació dels companys per aprendre a autoavaluar-se. Quan avaluem el treball dels altres, som també capaços de veure allà on ens hem equivocat nosaltres. Dir-li a un alumne on s'ha equivocat i la solució als errors és una altra equivocació. «Els fem dependents», no els ajudem a ser autònoms. Els bons aprenents són les persones autònomes, aquelles que són capaces de decidir què han de fer per millorar. 

Finalment parlarem sobre l'avaluació qualificadora, és a dir, aquella en què el professorat posa una nota als alumnes. Sanmartí creu que la nota s'ha d'entendre com una manera de certificar que hem après. Si aprenem, obtindrem bons resultats i l'èxit és gratificant per a tots. El fet de posar una nota és el resultat d'un procés. Amb l'avaluació, els alumnes poden reconèixer les seves limitacions, cosa que és molt positiu per a la vida. No tots som iguals en tot, cadascú destaca en algunes coses i és més modest en altres, però això no és negatiu. Al contrari. Hem de tenir clar que tots hem d'arribar a uns mínims de coneixement i saber fer en tots els camps però que ningú serà sempre bo en tot. Aquest és el missatge que hem de transmetre als nostres alumnes. Per això és important que els alumnes també es posin nota, sempre amb l'ajuda dels mestres, és clar. 

Com m'he sentit? Què he après?

Poc més puc afegir al que diu Neus Sanmartí. Estic completament d'acord amb les seves idees. Crec que és necessari que els docents perdem la por i la desconfiança en els nostres alumnes pel que fa a l'avaluació, atès que com molt bé diu Sanmartí, l'única persona que pot corregir els errors és un mateix. Els docents hem de tenir la funció d'acompanyament, com deia Segura en la seva intervenció en el seminari del projecte Educació Demà, i oferir les eines que són necessàries perquè els alumnes aprenguin a avaluar i regular el seu aprenentatge.