Estudi de cas

El caso de Don Pelayo. ¿Cómo podemos ayudarle?

Avui parlarem d'un estudi de cas. Es tracta precisament del que parlàvem a l'anterior entrada dels docents que utilitzen una metodologia tradicional i no coneixen o no volen conèixer les noves idees en quant al concepte d'ensenyament-aprenentatge. Recordem els conceptes de la «zona de comfort» (aquella en què les coses ens resulten conegudes i còmodes, on estem acostumats a viure) i la «zona d'aprenentatge» (quan ampliem la nostra visió del món, aprenent idiomes, coneixent altres persones, aprenent i/o modificant hàbits, etc). En aquest cas, Don Pelayo sí està disposat a abandonar la seva zona de comfort per entrar a la zona d'aprenentatge i aprendre una metodologia que li és molt poc coneguda. 

Com definiríem el context?

Anem a contextualitzar el cas que analitzarem a continuació: es tracta d'una situació bastant comú avui dia, que possiblement es podria donar en molts centres educatius, en què un equip directiu planteja una nova metodologia (flipped classroom) per afavorir el desenvolupament de les competències per a l'aprenentatge autònom, el treball en equip i l'ús de les TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació) i tots els docents l'han d'adoptar. L'equip directiu també vol que hi hagi més col·laboració entre els professors de les disciplines i els nivells que estiguin relacionats. En els centres hi ha un, dos o tres professors com Don Pelayo, que està a punt de jubilar-se, porta molts anys exercint la professió, té unes idees i una concepció tradicional de l'ensenyament (el més important és la transmissió dels coneixements de la seva assignatura i la seva missió és que els alumnes aprenguin els continguts del programa) i sempre ha treballat a la seva i de manera individual. 

I el problema?

Més que problema, el repte principal que planteja aquest cas és el d'ensenyar a algú que porta molts anys ensenyant i que, per tant, té experiència, possiblement més que tu. A més a més, és una persona veterana i deu estar poc familiaritzada amb les noves tecnologies, cosa que dificulta que les pugui arribar a dominar dins l'aula. No obstant això, la voluntat i el compromís són el primer pas, així que anem a treballar.

També podem afegir que, tot i que nosaltres estarem disposats a ajudar-lo, potser hi haurà companys que no voldran ajudar-lo i, per tant, la tasca per a nosaltres serà més difícil. És important contagiar els altres de la necessitat de compartir idees, coneixements i experiències pel bé comú. 

Com podríem ajudar Don Pelayo? 

En primer lloc, li explicaríem en què consisteix aquesta metodologia. Li oferiríem fonts de consulta i materials per a informar-se. També li mostraríem els materials i recursos que utilitzéssim i li explicaríem i recomanaríem altres fonts on trobar recursos i estratègies per aplicar a classe. Seguint la idea de Monereo que hem de partir del que tenim, intentaríem aprofitar el que don Pelayo ja utilitzés en les seves classes que pogués servir per aplicar la metodologia, atès que no podem obligar-lo de bones a primeres a aplicar una metodologia que li és completament aliena. Per tant, des de l'equip directiu se li donaria flexibilitat i temps per a adaptar-se a poc a poc. A més a més, el convidaríem a les nostres classes sempre que volgués per veure com les desenvolupem. Podria ser útil que ell també participés a classe i així la seva adaptació seria més fàcil i còmoda. És difícil canviar un hàbit com és la metodologia d'ensenyament, ja que fins fa poc no es contemplava un canvi en aquest aspecte.

Quin tipus d'avaluació aplicaríem en aquest cas?

Totes. D'acord amb el que vam comentar a l'entrada Les tipologies de l'avaluació i L'avaluació per competències, l'avaluació forma part de tot el procés d'ensenyament/aprenentatge i, segons el moment del procés i el que tinguem en compte, avaluarem d'una manera o una altra. Tanmateix, s'han d'utilitzar els tres tipus d'avaluació principals (inicial, formativa i sumativa) perquè sigui més eficient. De totes elles, la més significativa i la que ens permet regular l'aprenentatge és l'avaluació formativa, però les tres serveixen per alguna cosa i se li ha de treure profit. 

Pel que fa a l'avaluació inicial, aquesta ens permetrà conèixer l'estat en què es troben els nostres alumnes. I és especialment important perquè es tracta d'una metodologia nova i hem de veure què saben i/o coneixen d'aquesta manera d'ensenyar i avaluar els alumnes i quins conceptes erronis tenen. 

L'avaluació formativa és la més important, com dèiem, perquè t'ofereix feedback del procés d'aprenentatge dels alumnes com a docent, alhora que els ofereix feedback als alumnes (autoavaluació). Amb aquesta regulació del procés, podem fer els canvis que creguem necessaris i no esperar al final de l'etapa de l'aprenentatge quan l'avaluació ja no té cap sentit si abans no s'hi ha treballat.

Finalment, l'avaluació sumativa també és útil però no en la seva concepció tradicional (posar notes), sinó com una manera de valorar els resultats del procés d'aprenentatge i orientar l'alumnat perquè sàpiga quins són els seus errors i com pot gestionar-los. De totes maneres, si es realitza una avaluació formativa i, sobretot, formadora, les possibilitats d'obtenir bons resultats al final de l'etapa amb l'avaluació sumativa és major i, en conseqüència, els nostres alumnes tenen una bona autoestima i estan motivats per a seguir aprenent.