Informe PISA. Què és l'èxit?
Les xifres de PISA
PISA són les sigles en anglès del Programa per a l'avaluació internacional dels alumnes, un projecte de l'OCDE que pretén avaluar la formació dels alumnes quan arriben al final de l'etapa d'ensenyament obligatori. Aquí a Espanya ens referim a l'educació secundària obligatòria (ESO). Amb aquest programa es defensa que es pot valorar la informació que s'obté per millorar els nivells educatius dels països membre. S'avaluen la competència lectora, la competència matemàtica i i la competència científica. Són unes proves que es realitzen cada tres anys en tots els països participants. Del document de l'OCDE Qué es PISA y cómo funciona, trobem la següent informació: «A diferencia de otros exámenes que se han utilizado en el pasado, PISA está
diseñado para conocer las competencias, o, dicho en otros términos, las habilidades,
la pericia y las aptitudes de los estudiantes para analizar y resolver
problemas, para manejar información y para enfrentar situaciones que se les
presentarán en la vida adulta y que requerirán de tales habilidades». Ara bé, és realment cert això?
En els últims anys les proves PISA han rebut moltes crítiques de professionals de la docència que defensen que, d'una banda, aquestes proves no serveixen per avaluar competències, sinó que s'avaluen continguts, i de l'altra, que tampoc són útils per comparar el nivell educatiu dels diferents països perquè les proves no són iguals, almenys en quant a nivell, en tots els països. Per tant, no són unes proves completament objectives i no permeten comparar els resultats. Segons Kreiner, un dels deixebles de Rasch, el creador del model estadístic amb què es basen les proves PISA, no hi ha ni un sol ítem de les proves que coincideixi en tots els països. El model s'aplica de manera incorrecta des de la base i, en conseqüència, no té cap sentit comparar resultats.
No obstant això, aquestes proves se celebren cada tres anys sense gairebé cap canvi. Els països "guanyadors" són l'enveja de tothom. Tothom admira el sistema educatiu a Finlàndia; tothom pensa: «per què a Finlàndia els alumnes obtenen tants bons resultats i a Espanya, no?» Desgraciadament, és cert que Espanya té un nivell educatiu bastant baix i que els nivells d'absentisme són bastant alts, si ho comparem amb altres països europeus. Ara bé, la solució no és implantar aquí el sistema educatiu d'un altre país tan diferents del nostre. Monereo parlava en la seva conferència comentada en una entrada anterior que no es tracta d'utilitzar recursos de fora completament artificials per a canviar l'avaluació, sinó que s'havia de partir d'allò que teníem als centres i millorar-ho. D'això es tracta, llavors: de trobar allò que funciona en el nostre sistema educatiu i potenciar-ho, i trobar allò que no funciona i canviar-ho. Els bons resultats a unes proves com les PISA, és tan sols una activitat més, però no hauria de condicionar l'educació d'un país, ni molt menys que el seu funcionament depengués d'unes proves.
És realment això l'èxit en l'educació? Com a docents, hem d'aspirar com a màxima a preparar alumnes per a superar unes proves? Sens dubte jo crec que no. Quan parlem d'educació obligatòria, ens referim a persones que s'estan formant, en primer lloc, com a futurs ciutadans responsables, respectuosos i solidaris. Si després poden aprendre un poc sobre Història, Llengua catalana o castellana i Biologia, molt millor. Però no estem formant genis de les matemàtiques o de la ciència, i en alguns països sembla que els adolescents són rates de laboratori a qui ensenyen i preparen per ser els millors i superar unes proves que ja veiem que fallen des de la base. A més a més, els alumnes que no "serveixen" són menyspreats i molt poc valorats, quan a l'escola els valors de la igualtat, el respecte i la solidaritat haurien d'estar per damunt de qualsevol currículum d'ensenyament.
Això no pretén ser una crítica cap a les proves PISA. És clar que està bé que es facin proves i enquestes o anàlisis per obtenir uns resultats i veure quina situació té un país a nivell d'educació, però no podem dependre d'aquestes proves per decidir com funciona el nostre sistema educatiu i molt menys, comparar-lo amb 60 països més amb uns horaris i uns costums completament diferents dels nostres. Així doncs, els resultats i les conclusions de les proves PISA no haurien de ser l'única font per avaluar el funcionament d'un sistema educatiu, sinó que haurien d'estar recolzats per altres estudis i proves en què s'avaluessin altres aspectes de la vida quotidiana que podrien ser més útils pels alumnes i que els motivarien molt més.
En els últims anys les proves PISA han rebut moltes crítiques de professionals de la docència que defensen que, d'una banda, aquestes proves no serveixen per avaluar competències, sinó que s'avaluen continguts, i de l'altra, que tampoc són útils per comparar el nivell educatiu dels diferents països perquè les proves no són iguals, almenys en quant a nivell, en tots els països. Per tant, no són unes proves completament objectives i no permeten comparar els resultats. Segons Kreiner, un dels deixebles de Rasch, el creador del model estadístic amb què es basen les proves PISA, no hi ha ni un sol ítem de les proves que coincideixi en tots els països. El model s'aplica de manera incorrecta des de la base i, en conseqüència, no té cap sentit comparar resultats.
No obstant això, aquestes proves se celebren cada tres anys sense gairebé cap canvi. Els països "guanyadors" són l'enveja de tothom. Tothom admira el sistema educatiu a Finlàndia; tothom pensa: «per què a Finlàndia els alumnes obtenen tants bons resultats i a Espanya, no?» Desgraciadament, és cert que Espanya té un nivell educatiu bastant baix i que els nivells d'absentisme són bastant alts, si ho comparem amb altres països europeus. Ara bé, la solució no és implantar aquí el sistema educatiu d'un altre país tan diferents del nostre. Monereo parlava en la seva conferència comentada en una entrada anterior que no es tracta d'utilitzar recursos de fora completament artificials per a canviar l'avaluació, sinó que s'havia de partir d'allò que teníem als centres i millorar-ho. D'això es tracta, llavors: de trobar allò que funciona en el nostre sistema educatiu i potenciar-ho, i trobar allò que no funciona i canviar-ho. Els bons resultats a unes proves com les PISA, és tan sols una activitat més, però no hauria de condicionar l'educació d'un país, ni molt menys que el seu funcionament depengués d'unes proves.
És realment això l'èxit en l'educació? Com a docents, hem d'aspirar com a màxima a preparar alumnes per a superar unes proves? Sens dubte jo crec que no. Quan parlem d'educació obligatòria, ens referim a persones que s'estan formant, en primer lloc, com a futurs ciutadans responsables, respectuosos i solidaris. Si després poden aprendre un poc sobre Història, Llengua catalana o castellana i Biologia, molt millor. Però no estem formant genis de les matemàtiques o de la ciència, i en alguns països sembla que els adolescents són rates de laboratori a qui ensenyen i preparen per ser els millors i superar unes proves que ja veiem que fallen des de la base. A més a més, els alumnes que no "serveixen" són menyspreats i molt poc valorats, quan a l'escola els valors de la igualtat, el respecte i la solidaritat haurien d'estar per damunt de qualsevol currículum d'ensenyament.
Això no pretén ser una crítica cap a les proves PISA. És clar que està bé que es facin proves i enquestes o anàlisis per obtenir uns resultats i veure quina situació té un país a nivell d'educació, però no podem dependre d'aquestes proves per decidir com funciona el nostre sistema educatiu i molt menys, comparar-lo amb 60 països més amb uns horaris i uns costums completament diferents dels nostres. Així doncs, els resultats i les conclusions de les proves PISA no haurien de ser l'única font per avaluar el funcionament d'un sistema educatiu, sinó que haurien d'estar recolzats per altres estudis i proves en què s'avaluessin altres aspectes de la vida quotidiana que podrien ser més útils pels alumnes i que els motivarien molt més.
Comentarios
Publicar un comentario