Neuroeducació (i neuroaprenentatge)

Escola amb cervell

Un altre dels conceptes vists a classe és la neuroeducació, és a dir, una nova visió de l'ensenyament basada en el cervell. La neuroeducació defensa que quan el cervell s'emociona, aprèn. I això és realment significatiu pel que fa als infants, però no es limita tan sols en els primers nivells. La neuroeducació també és important per a la formació de persones adultes.

La professora ens va recomanar una conferència de Jesús Guillén, Neuroaprendizaje, neurodidáctica y neuroeducación (https://www.youtube.com/watch?v=zQIx8r_QmNI). En la seva conferència Guillén parla de la importància de l'educació emocional, que també està de moda això. Ens hem adonat que els alumnes han de saber gestionar les emocions per a poder aprendre. Guillén parla d'un clima emocional positiu, és a dir, aquell on s'assumeix l'error amb naturalitat. I no tan sols els alumnes, sinó també els docents. Hem d'assumir que sempre aprenem i hem de ser capaços d'autoavaluar-nos i canviar allò que no funciona o que no estem fent bé perquè no serveix a l'alumnat. Aquest clima positiu també es dóna quan els alumnes cooperen, quan són actius en el seu procés d'aprenentatge, quan hi ha expectatives positives tant per part del professor com per part de l'alumnat, i on no hi falta l'humor. No es tracta de tergiversar el missatge. També hi ha emocions negatives i són necessàries, però s'han d'aprendre a gestionar. Avui dia ja s'han integrat programes d'educació emocional a tots els nivells de l'educació obligatòria i els estudis demostren que es milloren les competències emocionals bàsiques com ara l'empatia, l'assertivitat, l'autoestima, l'autoconsciència, la resiliència i l'autocontrol, entre d'altres, però no tan sols això. De fet, es constata que aquests programes tenen una incidència d'una mitjana del 12% en el rendiment de l'alumnat. Per tant, no podem separar emoció i cognició com s'ha fet tradicionalment. No s'ha de treballar l'emoció en una hora de tutoria, sinó que hauria de ser una matèria més, s'hauria d'integrar dins l'horari lectiu. 

A més a més, és important que el professorat estigui format per ensenyar a gestionar les emocions. Guillén diu que si un professor no sap gestionar les seves emocions, que és impossible que pugui ensenyar els alumnes a gestionar les seves. D'altra banda, l'educació emocional va més enllà de l'escola. Els alumnes passen moltes hores a casa i, per això, la família també hauria de participar en aquests programes per aprendre i ajudar els alumnes. Una vegada més, es remarca la importància de la interacció família-escola. 

La Fundació Bofill també parla de la neuroeducació. Segons David Bueno, doctor en Biologia, hi ha cinc principis de la neuroeducació que tot/a educador/a hauria de saber:

(Resum) 

1. El cervell és un òrgan extraordinàriament plàstic que va refent constantment les seves connexiones neuronals formant les xarxes on resideix, entre altres, l'aprenentatge. Cada persona té el seu ritme de creixement i, en conseqüència, l'aprenentatge hauria d'adaptar-se al ritme evolutiu de cada alumne.

2. El cervell entén per útil allò que el permet adaptar-se a l'entorn i a la vida social. Així doncs, l'aprenentatge ha d'anar lligat a aquesta premissa, atès que el cervell retindrà l'aprenentatge que sigui útil. 

3. Les emocions estan lligades directament a la supervivència i el cervell percep també com a útil i necessari l'aprenentatge basat en les emocions.

4. Aprenem per imitació. Per això és important reflectir i donar una imatge positiva, amb motivació. D'aquesta manera aconseguirem que els nostres alumnes ens «imitin».

5. El cervell funciona com un tot. Els aprenentatges transversals impregnaran zones més àmplies pel cervell. D'aquí la importància de treballar continguts transversals i no matèries per separat. 

En conclusió, hem de conèixer com funciona el nostre cervell per garantir que el procés d'aprenentatge sigui més útil i eficaç. D'acord amb Bueno, l'aprenentatge útil que retén el nostre cervell amb més facilitat és aquell basat en les emocions i el que permet adaptar-se a l'entorn i a la vida social. Per tant, crec que és evident que és hora de canviar la concepció tradicional de l'estructura lectiva dels alumnes. Almenys hem de començar per treballar continguts transversals: metodologia AICLE, projectes en què s'involucren més d'una matèria, etc.

Com m'he sentit? Què he après?
Sens dubte no coneixia aquesta visió de l'ensenyament però em sembla bastant lògica. Si volem millorar en la nostra manera d'ensenyar per garantir que els alumnes aprenguin, el primer pas és conèixer com funciona el cervell i tenir-ho en compte durant el procés d'ensenyament/aprenentatge. D'aquesta manera les possibilitats d'èxit seran majors i això implicarà una major motivació per a l'alumne. D'altra banda, l'educació emocional és molt important, d'això n'estic segura. Tan de bo aconseguim que s'inclogui com a matèria dins de l'horari lectiu o que es treballi en gairebé totes les matèries.